Rafael 61 años - Cruz Roja
Rafael 61 años - Cruz Roja
“Mis padres dejaron atrás sus recuerdos y vinieron a Barcelona, ciudad hermosa y difícil, como todas las grandes ciudades. Al principio, aunque sin darme cuenta, fue duro, muy duro, pero un buen día y sin saber como, nos llegó la “suerte” y empezamos a levantar cabeza.
Desde entonces entendí y comprendí que ese tipo de “suerte” y pensé que tenia que compartirla con los demás, con mi familia, mis amigos, vecinos, en mi barrio, en mi trabajo, etc
A día de hoy Barcelona, la ciudad hermosa y difícil sigue igual para muchas personas y yo, con mis dudas y contradicciones, sigo pensando igual e intento dedicar todo mi tiempo disponible en compartir mi suerte”
“Els meus pares van deixar enrere els seus records i van venir a Barcelona, ciutat bella i difícil, com totes les grans ciutats. Al principi, encara que sense adonar-me, va ser dur, molt dur, però un bon dia i sense saber com, ens va arribar la “sort” i comencem a aixecar cap.
Des de llavors vaig entendre i vaig comprendre que aquest tipus de “sort” i vaig pensar que tènia que compartir-la amb els altres, amb la meva família, els meus amics, veïns, en el meu barri, en el meu treball, etc
Avui dia Barcelona, la ciutat bella i difícil segueix igual per a moltes persones i jo, amb els meus dubtes i contradiccions, continuo pensant igual i intent dedicar tot el meu temps disponible a compartir la meva sort”