Patricia años - Cruz Roja
Castellano
Català
Castellano
"Año 1996, tocaba elegir carrera universitaria, tenía que pagar las tasas para poder realizar la selectividad y especificar el listado de carreras y universidades. No tenía preferencia por ninguna: sociología, psicología, antropología, educación o trabajo social, derecho … Todas me gustaban, en todas me podía proyectar, pero en ninguna había vocación. Tenía claro que quería trabajar con y para las personas, que quería acompañar, que quería ser un agente activo de cambio en las vidas de las personas con las que me relacionara. Ilusa …
Me decanté por la Psicología. Disfrute aquellos años. Me especialicé en la intervención con personas usuarias de drogas y en aquellas que estaban afectadas por enfermedades mentales severas. Los años pasaban, las experiencias, las personas, los servicios y las vivencias.
He trabajado siempre con personas en situación de vulnerabilidad socio sanitaria, siempre con aquellas que yo creía que más me necesitaban, aquellas en las que yo pretendía ser el empujón para su cambio. Ilusa …
Creía saber todas las respuestas, saber que decir en cada momento, yo estaba al otro lado, yo tenía el poder, a mí no me había tocado. Yo era la profesional y la persona que tenía delante era el/la paciente, yo tenía el conocimiento y la persona que tenía delante tenía la necesidad de mi conocimiento. Al fin y al cabo, yo era la experta. Ilusa….
El tiempo, los años, la experiencia, afortunadamente lo coloca, o lo recoloca, todo en su sitio. Mi entrada en la Creu Roja ha ido acompañada de un proceso personal de crecimiento y de un proceso profesional de maduración, procesos a través de los cuales he conseguido resituarme para poder dar respuesta a las exigencias de mis propias demandas. Ilusa, he sido durante muchos años una ilusa, retroalimentando mi propio ego a través del falso altruismo disfrazado de egoísmo.
Las personas que se han cruzado en mi camino, aquellas a las que yo creía ayudar, han sido mi propio agente de cambio, ellas me han cambiado a mi. Me han hecho bajar de mi falso pedestal de experta para poner el foco de atención en ellas mismas, ellas son las expertas, las expertas en sus vidas. Personas autónomas con capacidad de decisión. Abandoné el infantilismo, el rol de poder. El poder esta en ellas. Ellas son supervivientes. Este cruce de caminos me ha ayudado a abrir los ojos, a ver, no solo a mirar; a respetar tiempos y decisiones, a acompañar cuando no hay más alternativa, a luchar por sus derechos, a visualizar su situación.
Ilusa, ya no.
Compañera en el camino."
Català
"Any 1996, tocava triar carrera universitària, havia de pagar les taxes per a poder realitzar la selectivitat i especificar el llistat de carreres i universitats. No tenia preferència per cap: sociologia, psicologia, antropologia, educació o treball social, dret … Totes m'agradaven, en totes em podia projectar, però en cap hi havia vocació. Tenia clar que volia treballar amb i per a les persones, que volia acompanyar, que volia ser un agent actiu de canvi en les vides de les persones amb les quals em relacionés. Il·lusa …
Em vaig decantar per la Psicologia. Gaudint aquells anys, em vaig especialitzar en la intervenció amb persones usuàries de drogues i en aquelles que estaven afectades per malalties mentals severes. Els anys passaven, les experiències, les persones, els serveis i les vivències.
He treballat sempre amb persones en situació de vulnerabilitat sociosanitària, sempre amb aquelles que jo creia que més em necessitaven, aquelles en les quals jo pretenia ser l'empenta per al seu canvi. Il·lusa …
Creia saber totes les respostes, saber que dir a cada moment, jo estava a l'altre costat, jo tenia el poder, a mi no m'havia tocat. Jo era la professional i la persona que tenia davant era el/la pacient, jo tenia el coneixement i la persona que tenia davant tenia la necessitat del meu coneixement. Al cap i a la fi, jo era l'experta. Il·lusa….
El temps, els anysi l'experiència col·loca o recol·loca, afortunadament, tot en el seu lloc. La meva entrada en la Creu Roja ha anat acompanyada d'un procés personal de creixement i d'un procés professional de maduració, processos a través dels quals he aconseguit ressituar-me per a poder donar resposta a les exigències de les meves pròpies demandes. Il·lusa, he estat durant molts anys una il·lusa, retroalimentant el meu propi ego a través del fals altruisme disfressat d'egoisme.
Les persones que s'han creuat en el meu camí, aquelles a les quals jo creia ajudar, han estat el meu propi agent de canvi, elles m'han canviat a mi. M'han fet baixar del meu fals pedestal d'experta per a posar el focus d'atenció en elles mateixes, elles són les expertes, les expertes en les seves vides. Persones autònomes amb capacitat de decisió. Vaig abandonar l'infantilisme, el rol de poder. El poder està en elles. Elles són supervivents. Aquest encreuament de camins m'ha ajudat a obrir els ulls, a veure, no sols a mirar; a respectar temps i decisions, a acompanyar quan no hi ha més alternativa, a lluitar pels seus drets, a visualitzar la seva situació.
Il·lusa, ja no.
Companya en el camí."
