Marie 36 años - Cruz Roja
Marie 36 años - Cruz Roja
"Quisiera...
Creer que donde una nace no sea determinante.
Sostener que nacer con cuerpo de mujer no sea un inconveniente.
Confiar que querer sea poder y que poder no sea por suerte.
A veces me quedan esperanzas. Otras veces la impotencia y la frustración albergan mi cuerpo.
Fue cruzando kilómetros de tierras, océanos y ríos que encontré en la mirada de esas mujeres indias un "algo" impalpable que puso mi vida patas arriba.
Y aunque quizás el fracaso me esperaba en la puerta, quise cambiar de rumbo. Tenía que probarlo.
Pasé de tejer hilos en telares a tejer vínculos con personas. De crear modelos textiles a objetar arquetipos sociales.
Ahora soy voluntaria y técnica social en Cruz Roja.
A veces me ensordecen las palabras que no puedo mencionar.
El mundo social tiene varias caras, obstáculos, barreras y paradojas, pero también sorpresas, risas, ilusiones, reflexiones y saberes.
A pesar de que duela sonreír con el corazón en llanto y deseando devolverles lo que han perdido para siempre, aquí seguiré soñando y moviendo granitos de arena en la orilla del mar."
“Voldria...
Creure que el lloc de naixement no sigui determinant,.
Sostenir que néixer amb cos de dona no sigui un inconvenient.
Confiar que voler i sigui poder i que poder no sigui per sort.
A vegades em queden poques esperances. Altres vegades la impotència i la frustració omplen el meu cos.
Va ser creuant kilòmetres de terres, oceans i rius que vaig trobar la mirada d’aquelles dones índies un “quelcom” impalpable que va trasbalsar la meva vida.
Malgrat que potser el fracàs m’esperava a la porta, vaig voler canviar el rumb, havia de provar.
Vaig passar de teixir fils en telers a teixir vincles amb les persones . De crear models tèxtils a objectar arquetips socials.
Ara sóc voluntària i tècnica social a la Creu Roja.
A vegades m’ensordeixen les paraules que no puc mencionar.
El món social té vàries cares, obstacles, barreres i paradoxes , però també sorpreses, somriures, il·lusions, reflexions i coneixements.
Malgrat que fa mal somriure amb el cor ple de plor i desitjant retornar allò que s’ha perdut per sempre , aquí continuaré somiant i movent granets de sorra a la vora del mar"