Frederique 42 años
Frederique 42 años
Nacido en Seine et Marne, Frederique trabajó durante varios años en estaciones de esquí, le gustaban los grandes espacios y quería ser patrullero. Como segunda opción se inscribió en una escuela de informática en Paris, lo aceptaron y su vida cambió totalmente. Se fue a vivir a Paris, acabó su formación y empezó a trabajar como informático en una empresa internacional.
Con 27 años viene a Barcelona huyendo de una rutina que no lo acababa de convencer. “Venia a pasar 1 año” dice, “y hace 15 años que estoy aquí.”
Encontró trabajo como informático rápidamente, se adaptó e hizo amigos. Tenía una posición importante en la empresa y viajaba regularmente, pero como la presión era alta y tenía que trabajar muchas horas de seguida, empezó a consumir Speed. Los siguientes años los pasará entre Lisboa y Barcelona trabajando en empresas distintas y consumiendo para aguantar el ritmo.
En 2010, tras una caída en bicicleta, sufre una hernia discal que le obliga a estar de baja laboral durante 3 meses. Acostumbrado a hacer deporte y a salir, Frederique soportaba con grandes dificultades la inmovilidad. Empezó a consumir heroína para luchar contra el dolor y el aburrimiento. De vuelta al trabajo se integró con rapidez y dejó de darle importancia a lo que pensarían de él los demás compañeros, pero 5 meses después Frederique vuelve a tener otra caída de la bicicleta y se rompe un hueso del pie. De vuelta a la soledad y la inmovilidad, ha vuelto a consumir heroína con más regularidad, aunque conseguía esconderlo para que su pareja y su familia no se dieran cuenta. Pero al poco tiempo de tener el alta, la compañía se cambia de ciudad y Frederique se queda sin trabajo. “Mi vida se viene abajo” explica, “mi familia y mis amigos han descubierto que tomaba heroína y han perdido la confianza en mí”.
Actualmente consume metanfetaminas, vive en la calle y viene cada día a la Creu Roja a consumir Metadona. Me explica que sabe reparar aparatos electrónicos y quiere encontrar un trabajo y volver a vivir en un piso.
Nascut en Seine et Marne, el Frederique va treballar durant diversos anys en estacions d'esquí, li agradaven els grans espais i volia ser patruller. Com a segona opció es va inscriure en una escola d'informàtica en Paris , ho van acceptar i la seva vida va canviar totalment. Es va anar a viure a Paris, va acabar la seva formació i va començar a treballar com a informàtic en una empresa internacional.
Amb 27 anys arriba a Barcelona fugint d'una rutina que no li acabava de convèncer. “Venia a passar 1 any” diu, “i fa 15 anys que sóc aquí.”
Va trobar feina com a informàtic ràpidament, es va adaptar i va fer amics. Tenia una posició important en l'empresa i viatjava regularment, però com la pressió era alta i havia de treballar moltes hores de seguida, va començar a consumir Speed. Els següents anys els passarà entre Lisboa i Barcelona treballant en empreses diferents i consumint per a aguantar el ritme.
En 2010, després d'una caiguda amb bicicleta, pateix una hèrnia discal que l'obliga a estar de baixa laboral durant 3 mesos. Acostumat a fer esport i a sortir, el Frederique suportava amb grans dificultats la immobilitat. Va començar a consumir heroïna per a lluitar contra el dolor i l'avorriment. De tornada a la feina es va integrar amb rapidesa i va deixar de donar-li importància al que pensarien d'ell els altres companys, però 5 mesos després el Frederique torna a tenir una altra caiguda de la bicicleta i es trenca un os del peu. De tornada a la solitud i la immobilitat, ha tornat a consumir heroïna amb més regularitat i aconseguia amagar-ho perquè la seva parella i la seva família no s'adonessin. Però al poc temps de tenir l'alta, la companyia es trasllada a un altre ciutat i el Frederique es queda sense feina.
“La meva vida s'ensorra” explica, “la meva família i els meus amics descobreixen que consumia heroïna i han perdut la confiança en mi”.
Actualment consumeix metamfetamines, viu al carrer i ve cada dia a la Creu Roja a consumir Metadona. M'explica que sap reparar aparells electrònics i vol trobar una feina i tornar a viure en un pis.