Eugenia 35 años - Cruz Roja
Eugenia 35 años - Cruz Roja
"Nací en Argentina, país donde viví hasta mis 28 años, en una ciudad al lado del mar.
Fue en ese momento que, luego de acabar mi carrera como nutricionista, decidimos con mi pareja sumergirnos en una gran aventura: dejar el lugar donde crecí para iniciar una nueva etapa a 10.500 kilómetros de mi familia, amigos y de todo lo que conocía.
Al principio fue difícil, no lo voy a negar, pero cada día que pasa estoy más convencida que fue la decisión correcta. Uno aprende, se adapta, hasta podría decir que te acostumbras… pero la clave es rodearte de personas que te hacen sentir como en casa sin importar donde te encuentres.
Y después de más de 6 años viviendo en Barcelona, un hijo, una pandemia, en un momento de replanteo laboral, una nueva oportunidad llegaba y Cruz Roja me abría sus puertas.
Y aquí comprendí una vez más, el valor del trabajo en equipo y lo reconfortante que es compartir el día a día con personas entusiasmadas y comprometidas con su trabajo; aprendí que nuestras acciones, por pequeñas que sean, para otros pueden significar mucho más de lo que creemos.
Una sonrisa, un “gracias”, un “puedo hacerlo”, son las respuestas que confirman que todo el trabajo realizado por y para el otro, merece la pena."
"Vaig néixer a l'Argentina, país on vaig viure fins als meus 28 anys, en una ciutat al costat del mar.
Va ser en aquest moment que, després d'acabar la meva carrera com a nutricionista, decidim amb la meva parella submergir-nos en una gran aventura: deixar el lloc on vaig créixer per a iniciar una nova etapa a 10.500 quilòmetres de la meva família, amics i de tot el que coneixia.
Al principi va ser difícil, no ho negaré, però cada dia que passa estic més convençuda que va ser la decisió correcta. Un aprèn, s'adapta, podria dir fins i tot que t'acostumes… però la clau és envoltar-te de persones que et fan sentir com a casa sense importar on et trobis.
I després de més de 6 anys vivint a Barcelona, un fill, una pandèmia, en un moment de replanteig laboral, una nova oportunitat arribava i Creu Roja m'obria les seves portes.
I aquí vaig comprendre una vegada més, el valor del treball en equip i el reconfortant que és compartir el dia a dia amb persones entusiasmades i compromeses amb el seu treball; vaig aprendre que les nostres accions, per petites que siguin, per a uns altres poden significar molt més del que creem.
Un somriure, un “gràcies”, un “puc fer-ho”, són les respostes que confirmen que tot el treball realitzat per i per a l'altre, val la pena."