“No sé por qué sigo siendo médico. O por qué sigo ejerciendo como médico, al menos.

En su momento decidí estudiar medicina, y las consecuencias de esta decisión no tienen tanto que ver con la adquisición de conocimientos como con la adquisición de una sensación de responsabilidad: me han enseñado a tratar (y a veces curar) las enfermedades de las personas. Pero en la carrera apenas nos enseñaron la parte biológica; la fisiología, la anatomía... Los condicionantes sociales, antropológicos y psicológicos no eran más que una nota al pie. Y una vez en la residencia, incluso en la de medicina familiar y comunitaria, el acento de nuestra formación seguía puesto en lo biológico.

No acabé la residencia. La dejé, y desde entonces me he metido de lleno en el mundo del teatro. 

Sin embargo, no sé si es por amor, por necesidad o por el maldito sentido de la responsabilidad, pero sigo volviendo a la medicina. Atiendo a personas con drogodependencias. Los visito en sus casas con frecuencia, a veces cada quince días. Los conozco, a ellos y a sus familias. Los veo vivir. Poco importa la biología; la fisiología y la anatomía apenas las utilizo.

No trato (ni mucho menos curo) a mis pacientes, sino que los acompaño mientras intento aliviar sus males. Y quizás esta es una medicina a la que tiene sentido volver.”

"No sé per què encara soc metge o perquè exerceixo de metge.

En el seu moment vaig decidir estudiar Medicina i les conseqüències d’aquesta decisió no tenen tanta relació amb l’adquisició de coneixements com a l’adquisició d’una sensació de responsabilitat: m’han ensenyat a tractar ( i a vegades a curar) les malalties de les persones.

Però en la carrera ens van ensenyar només la part biològica: la fisiologia, la anatomia...Els condicionants socials, antropològics i psicològics no eren més que una nota al peu. I una vegada en la residència, inclús en la de medicina familiar i comunitària, la part més important de la nostre formació segueix sent la part biològica.

No vaig acabar la residència . La vaig deixar i des de llavors estic ficat de ple en el mon del teatre.

Malgrat tot , no sé si per amor a l’art, per necessitat o per el maleit sentit de la responsabilitat, però torno sempre a la medicina. Atenc persones amb drogodependències, els visito a domicili amb molta freqüència, a vegades cada quinze dies. Les conec a elles i a les seves famílies. Veig com viuen. Poc importa la biologia:  la fisiologia i la anatomia no les utilitzo.

No tracto als meus pacients, ni tan sols el curo, els acompanyo i intento pal·liar el seu dolor. Aquesta és una medicina a la que s’hauria de tornar “