Elisa 38 años - Cruz Roja
Elisa 38 años - Cruz Roja
“Nací y crecí en Valencia, en un pueblo llamado Silla, aunque toda mi familia es de origen andaluz. Llevo 12 años viviendo en Barcelona, ciudad donde he crecido también, aunque de otra manera. Esta ciudad me ha mostrado la parte más bella y más dura de la vida, y aquí sigo, en continuo crecimiento y aprendizaje.
Desde muy joven he sentido la necesidad de acompañar a las personas. Cenaba conmovida viendo las noticias de guerras sangrientas, niños y niñas pasando hambre o gente migrante que buscaba un lugar mejor donde vivir. Y me iba a dormir pensando que no me gustaba este mundo de injusticia y desigualdad que me había tocado vivir y que tenía que hacer algo para que esta Tierra que habitamos fuera un lugar mejor. Esto me llevó al trabajo social y sentí que desde este lugar podría hacer muchas cosas para cambiar el Mundo.
Cada vez tengo más claro que hay que poner la VIDA de las personas en el centro de todas las cosas.
Una vida vivida con dignidad, con el conocimiento de sus derechos y la capacidad de poder ejercerlos; con las necesidades básicas cubiertas, y no me refiero únicamente a tener una casa y un plato de comida caliente, sino a tener la posibilidad de mejorar a nivel emocional, de potenciar los propios recursos de cada persona para que aumente su nivel de autoestima y de autonomía.”
"Vaig néixer i créixer a València, en un poble anomenat Silla, encara que tota la meva família és d'origen andalús.
Fa 12 anys que visc a Barcelona, una ciutat on també he crescut, tot i que d'una altra manera. Aquesta ciutat m'ha mostrat la part més bonica i dura de la vida, i aquí estic, en continu creixement i aprenentatge.
Des de molt jove he sentit la necessitat d'acompanyar les persones veient les notícies de guerres, infants que passaven gana o persones migrants que buscaven un lloc millor per viure. M’anava a dormir pensant que no m'agradava aquest món d'injustícia i desigualtat que m’havia tocat viure i que havia de fer alguna cosa per fer d'aquesta Terra que habitem un lloc millor. Això em va portar al treball social i vaig sentir que des d'aquest lloc podia fer moltes coses per canviar el món.
Cada vegada tinc més clar que hem de posar la VIDA de les persones al centre de totes les coses.
Una vida viscuda amb dignitat, amb el coneixement dels seus drets i la capacitat d'exercir-los; amb les necessitats bàsiques cobertes, i no em refereixo només a tenir una casa i un plat de menjar calent, sinó tenir la possibilitat de millorar emocionalment, potenciar els seus propis recursos per augmentar el nivell d’autoestima i autonomia"