Damir 39 años
Damir 39 años
"Nascí en Bosnia y Herzegovina en una familia modesta de un pueblo de apenas 15 habitantes. De los pocos recuerdos que tiengo de mi infancia sobresale uno de cuando tenía 7 años y mi padre me compró un camión grande: ponía una rodilla dentro y empujaba con el pie que me quedaba fuera." Al explicarme esto Damir ríe y sus ojos brillan con una alegría que no le había visto antes.
La guerra empezó cuando tenía 10 años y su padre fue forzado a irse como soldado. De esa época Damir se acuerda del ruido de los bombardeos y de tener que esconderse en el bosque cuando venían los soldados enemigos. Su padre volvió dos años después, en un día de fuerte lluvia, con un permiso de 3 días. Llevó su familia hacia la frontera y los subió a un autobús que iba hasta una ciudad de Serbia donde las mujeres y los niños eran acogidos como refugiados. Ahí crecerá Damir. Su padre volverá definitivamente 4 años después.
Con 17 años prueba varias drogas con su hermano y, por primera vez, la heroína. Durante los siguientes años hará varios hurtos, entradas y salidas en la cárcel y en centros de desintoxicación.
Vino a Barcelona a desintoxicarse, hoy su adicción es la metadona, pero dice que cada vez consume menos.
Lo que más resalta durante la entrevista es el profundo amor que tiene por su madre y la necesidad de pedirle perdón. Le da miedo volver a su país porque sabe que volverá a “caer”, pero echa mucho de menos ver a su madre.
“Vaig néixer a Bòsnia i Hercegovina en una família modesta d’ un poble de només 15 habitants. Tinc pocs records de la infància , però em recordo una vegada que em van regalar un camió que podia muntar i empènyer amb les cames." (quan ho explica somriu i li brillen els ulls)
La guerra va començar quan ell tenia 10 anys i el seu pare va marxar forçat com a soldat. El Damir recorda el fort soroll dels bombardeigs i d’haver d’amargar-se en el bosc dels soldats enemics.
El seu pare torna dos anys desprès, un dia de forta pluja, amb un permís de tres dies per enviar a la família en un bus a una ciutat sèrbia, on les dones i els infants vam ser acollits com a refugiats. Allà creixerà el Damir . El seu pare tornarà definitivament de la guerra 4 anys desprès.
Als 17 anys prova amb el seu germà vàries drogues i , per primer cop, la heroïna. Els següents anys començarà a fer petits furts i robatoris i a entrar i sortir de centres penitenciaris i de desintoxicació.
Ha vingut a Barcelona a desintoxicar-se, actualment la seva addicció és la metadona, però cada cop menys.
El que més repeteix durant la entrevista és l’amor profund que sent per la seva mare i la necessita que té de demanar-li perdó.
Té por de tornar al seu país perquè sé que "tornaré a caure", però troba molt a faltar a la seva mare.